LES
CONSTEL·LACIONS FAMILIARS
Artícle de Marta Rustullet i
Tallada
|
LES
CONSTEL·LACIONS FAMILIARS |
Les
Constel·lacions familiars són un mètode de treball i de sanació profund per
la persona.
Els
conflictes, els sentiments, i les relacions malaltisses que existeixen en el si
de la família es mostren en una constel·lació. És amb aquest material que el
terapeuta guia el treball per arribar a la imatge final.
La
constel·lació posa llum a les implicacions sistèmiques, que de manera
inconscient, ens mantenen en llocs equivocats dins la família. Aquest mètode
permet que la persona prengui la seva pròpia responsabilitat i recuperi el seu
poder personal dins l’espai de la llar, laboral, o relacional.
Bert
Hellinger és el creador del mètode, nascut a Alemanya el 1925. Actualment es
segueix dedicant intensament a la pràctica de les constel·lacions arreu, paral·lelament
a la labor d’investigació del mètode.
La
seva extraordinària capacitat perceptiva, l’han investit com el pare d’aquest
sistema. Ell, tanmateix, descriu aquesta descoberta com que simplement va
comprendre una realitat oculta, fugint d’ atribucions massa exclusivistes.
La
família, espai d’on tots partim, es pressuposa com un àmbit de creixement
saludable. La llar ens hauria de dotar d’una bona salut emocional, reconeixent
el nostre valor i estima. Sovint
no es així. La comunicació fluida queda substituïda per silencis. La malaltia
o la pena, intercedeix en els nostres projectes, i l’amor que uneix als
membres simplement es malgasta. Aquest retrat familiar és comú de la societat
nostre, on les famílies encaren la
Vida amb poca força.
El
treball de Hellinger ens aporta la possibilitat d’establir un ordre diferent
dins el sistema familiar, el qual permet que
l’Amor floreixi i es restableixi l’equilibri que sana a la família. Així,
una de les aportacions més importants d’aquest autor són
els Ordres de l’Amor.
En
primer lloc la pertinença de
cada membre dins la família com un dret. Aquí pren molta força el fet de
donar un lloc a aquells que d’alguna manera havien estan “oblidats”. Tots
formem part d’aquesta ànima familiar que reclama ser completada per aquells
que falten: un fill que neix mort, un familiar que es desterrat. Reconeixent i
honrant a cada membre exclòs, li retornem la seva pertinença.
Cada
persona té un lloc en funció del moment en que arriba dins el sistema. Així,
els pares són primer i desprès els fills per ordre de naixement. Aquest
respecte a la jerarquia és així,
independentment de la sort que hagi pogut aconseguir
cada un. Aquell pare que no té estudis segueix sent el primer respecte a
un fill que hagi pogut estar avantatjat professionalment.
L’equilibri entre el donar i el prendre ens
col·loca en una posició d’igual a igual dins la parella. Cal donar el que
l’altre està disposat a rebre.
En
la relació amb els fills, existeix sempre un desequilibri difícil de
compensar. Els pares han donat la Vida, i això és el més gran. Els fills el
que poden fer és prendre-la sense poder afegir ni suprimir-hi res, acceptant-la
amb gust.
És
un treball que pot interessar a persones que vulguin resoldre conflictes de la
seva vida a nivell familiar, de parella, relacions pares-fills, àmbit
laboral, adicions o patrons de funcionament que condueixen a la
infelicitat.
Una vegada darrera l’altre
en la pràctica de les constel·lacions s’observa que al restablir l’Ordre,
la persona connecta amb les fonts
de la força que el mateix sistema ha albergat des de sempre per ella.
Pels qui no tinguin experiència
en un taller de constel·lacions:
La
pràctica es fa mitjançant
la configuració del sistema
familiar de la persona. Què volem dir? Doncs que la persona planteja el motiu,
el tema que vol resoldre, i expressa els fets més rellevants de la seva història
familiar. No es fan descripcions detallades, ni interessen aspectes subjectius.
El
terapeuta demana al client que cerqui d’entre el
grup uns representants que seran
elegits de manera intuïtiva, a la vegada que cada persona es lliure de col·laborar
o no. El mateix client col·loca a partir del seu representant la resta de
persones en relació.
D’aquí en sorgeix una primera imatge amb la que s’avança cap a la solució. No és tracta de teatralització o d’aportacions personals. El representant està centrat, sense massa intencions, sentint els moviments emocionals i corporals que li poden succeir. El terapeuta, des d’una actitud de centrament i humilitat guiarà els moviments sistèmics que conduiran a una solució.
Marta
Rustullet i Tallada.
Psicòloga col. 11783
Formada en Constel·lacions familiars (Escola META-BCN).