Publicado el & archivado en Chamanismo, Espiritualidad, General, Vídeos.

Sempre havia admirat als samurais per les seves qualitats més evidents: habilitat, força, rectitud, coratge, respecte, honor i lleialtat. Fins que aquesta setmana, reveient una pel·lícula, he descobert que aquests temibles guerrers son nens grans disfressats de “màquines de guerra” per a protegir el seu cos i el seu sensible cor en un entorn injust i violent.

I no em refereixo només a la disfressa física de ferro i armes que fa por (recordo la cara d’en Tom Cruise a l’impressionant escena dels cavalls a “L’últim samurai”), sinó també a la seva rígida personalitat, teixida amb creences i valors estrictes, que els limita a una única manera de interpretar la realitat i de respondre a la Vida. Cosa que, dit de passada, també ens passa a nosaltres.

Aquesta pel·lícula mostra unes persones que, mantenint les seves qualitats de samurai, son capaços de viure en el present, responent des de la calma i des del cor a allò que la Vida els presenta “en cada moment”. Sembla que viuen sense ego, sense apego al passat ni al futur. Penso que aquesta presencia fluida és el que fa que la seva espasa sigui tant ràpida i precisa que no la veiem quan es mou, car permet la percepció i la resposta instantània, com tenen els nens petits. Un fluir amorós, des del cor, sense intenció… acció pura !!!

“Els 7 Samurais”, dirigida al 1954 al Japó per Akira Kurosawa, és una pel·lícula llarga de 205 minuts, rodada en blanc i negre, que s’entreté amb paciència en els gests i les mirades de cada protagonista, sense enlluernar i despistar a l’espectador amb cares i cossos d’actors guapos i famosos; sense decorats artificials que maquillin la realitat i restin força al patiment i la misèria humana física i psicològica, ens mostra com uns pagesos aconsegueixen que 7 samurais vagin al seu poble per a protegir-los de 40 bandits que venen a saquejar i com viuen tots plegats aquesta relació..

He de dir que eren samurais anomenats “ronins”, que ja no estaven al servei de cap senyor i anaven per lliure. I això els havia fet lliures… sobre tot lliures d’ells mateixos. I que al arribar a la cruïlla vital, havien renunciat a la pressa i a l’egoisme, i havien triat el camí de la calma i la confiança en la Vida. I les segueixen gaudint. Els admiro !!!

Sebastià Riera i Morlà – Fundador de Meta Escola.    Dibuix de David Morlà – Tai Chi Màster

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *