Publicado el & archivado en Talleres de Constelaciones.

Les Constel·lacions familiars són un mètode de treball i de sanació profund per la persona.

Els conflictes, els sentiments, i les relacions malaltisses que existeixen en el si de la família es mostren en una constel·lació. És amb aquest material que el terapeuta guia el treball per arribar a la imatge final.

La constel·lació posa llum a les implicacions sistèmiques, que de manera inconscient, ens mantenen en llocs equivocats dins la família. Aquest mètode permet que la persona prengui la seva pròpia responsabilitat i recuperi el seu poder personal dins l’espai de la llar, laboral, o relacional.

Bert Hellinger és el creador del mètode, nascut a Alemanya el 1925. Actualment es segueix dedicant intensament a la pràctica de les constel·lacions arreu, paral·lelament a la labor d’investigació del mètode.

La seva extraordinària capacitat perceptiva, l’han investit com el pare d’aquest sistema. Ell, tanmateix, descriu aquesta descoberta com que simplement va comprendre una realitat oculta, fugint d’ atribucions massa exclusivistes.

constelaciones familiares meta escola institut sistèmic barcelonaLa família, espai d’on tots partim, es pressuposa com un àmbit de creixement saludable. La llar ens hauria de dotar d’una bona salut emocional, reconeixent el nostre valor i estima. Sovint no es així. La comunicació fluida queda substituïda per silencis. La malaltia o la pena, intercedeix en els nostres projectes, i l’amor que uneix als membres simplement es malgasta. Aquest retrat familiar és comú de la societat nostre, on les famílies encaren la Vida amb poca força.

El treball de Hellinger ens aporta la possibilitat d’establir un ordre diferent dins el sistema familiar, el qual permet que l’Amor floreixi i es restableixi l’equilibri que sana a la família. Així, una de les aportacions més importants d’aquest autor són els Ordres de l’Amor.

En primer lloc la pertinença de cada membre dins la família com un dret. Aquí pren molta força el fet de donar un lloc a aquells que d’alguna manera havien estan “oblidats”. Tots formem part d’aquesta ànima familiar que reclama ser completada per aquells que falten: un fill que neix mort, un familiar que es desterrat. Reconeixent i honrant a cada membre exclòs, li retornem la seva pertinença.

Cada persona té un lloc en funció del moment en que arriba dins el sistema. Així, els pares són primer i desprès els fills per ordre de naixement. Aquest respecte a la jerarquia és així, independentment de la sort que hagi pogut

aconseguir cada un. Aquell pare que no té estudis segueix sent el primer respecte a un fill que hagi pogut estar avantatjat professionalment.

L’equilibri entre el donar i el prendre ens col·loca en una posició d’igual a igual dins la parella. Cal donar el que l’altre està disposat a rebre.

En la relació amb els fills, existeix sempre un desequilibri difícil de compensar. Els pares han donat la Vida, i això és el més gran. Els fills el que poden fer és prendre-la sense poder afegir ni suprimir-hi res, acceptant-la amb gust.

És un treball que pot interessar a persones que vulguin resoldre conflictes de la seva vida a nivell familiar, de parella, relacions pares-fills, àmbit laboral, adicions o patrons de funcionament que condueixen a la infelicitat.

Una vegada darrera l’altre en la pràctica de les constel·lacions s’observa que al restablir l’Ordre, la persona connecta amb les fonts de la força que el mateix sistema ha albergat des de sempre per ella.

Pels qui no tinguin experiència en un taller de constel·lacions:

La pràctica es fa mitjançant la configuració del sistema familiar de la persona. Què volem dir? Doncs que la persona planteja el motiu, el tema que vol resoldre, i expressa els fets més rellevants de la seva història familiar. No es fan descripcions detallades, ni interessen aspectes subjectius.

El terapeuta demana al client que cerqui d’entre el grup uns representants que seran elegits de manera intuïtiva, a la vegada que cada persona es lliure de col·laborar o no. El mateix client col·loca a partir del seu representant la resta de persones en relació.

D’aquí en sorgeix una primera imatge amb la que s’avança cap a la solució. No és tracta de teatralització o d’aportacions personals. El representant està centrat, sense massa intencions, sentint els moviments emocionals i corporals que li poden succeir. El terapeuta, des d’una actitud de centrament i humilitat guiarà els moviments sistèmics que conduiran a una solució.

Marta Rustullet i Tallada. Psicòloga col. 11783 Formada en Constel·lacions familiars (Escola META-BCN).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *